Llegint un blog del que sóc fidel lector m'ha vingut al cap una reflexió sobre el problema de la llengua a Catalunya.
M'agradaria considerar la llengua com un mer instrument de comunicació, i que la forma que aquesta adoptés fos indiferent: és a dir, que la gent parli com vulgui però que s'entengui. Però el que veig clar és que la llengua i l'idioma defineixen com és un poble i una nació. És per això que, quan un arriba a la seva terra d'acollida, un dels primer pas per entrendre-la és parlar-la.
Per exemple, els catalans tenen fama de seny. En aquest sentit hi hauna paraula que només trobem en català: "enraonar". Com es pot veure després d'una acurat anàlisi lèxic, aquí apareix la paraula "raó". La paraula vol dir posar les coses sota la raó, és dir, el seny. Això no vol dir que altres cultures no tinguin seny, ni busquin él raciocini, però és prou eloqüent que una paraula pròpia defineixi tan bé una característica de nosaltres, els catalans.
Reclamo el respecte per tothom, però demano que qui s'assenti aquí, tingui la deferència de xerrar la nostra llengua, sobretot aquells que vénen de la resta de l'Estat.
1 comentario:
Toc toc!! Hi ha algu a la cova? Aquest blog existeix o està en un camí mort? Tantes poques coses tens a dir? jajaja
Apa, espavila pibe que viene Raquel ( ho cantava Manu Chao oi??). Cuidate-la
Publicar un comentario