Tallem la cinta

Esperonat pels dos individus citats a la dreta d'aquesta pàgina, inicio el meu blog, amb ganes i esperança que perduri. Passo, com molts de vosaltres i per raons de feina, moltes hores davant de la pantalla de l'ordinador, així que intento, en la mesura del possible, fugir del seu ús a les meves hores de lleure. És per això que no sé com anirà això... La meva vida ha estat plena de projectes iniciats i mai acabats, així que no prometo res!

Però tot blog mereix un esforç i em comprometo a fer-lo.

Vull dedicar aquestes línies, com deia més amunt, a dos individus que m'han presionat perquè comenci aquesta aventura: un és l'Oriol Burgada i l'altre, el Francesc Viver. Els dos tenen el dubtable mèrit de ser les últimes persones que han entrat a la meva llista oficial d'amics, ja que els conec de fa relativament poc. No obstant, hem compartit una mica de tot, han estat allà quan ha calgut, i són uns memorables companys de sobretaula, sempre que, com deia Sagarra, hi hagi café, copa i puro.