lunes, 28 de mayo de 2007

La competició perfecte, tothom guanya

Participar en unes eleccions en aquest país té una avantatge: sempre es guanya. Ja pot ser que el teu partit hagi perdut 150.000 vots, 10 diputats o unes quantes alcaldies. Què més dóna? Lo important és aferrar-se al poder i, mentre el cap de llista surti escollit -com passa quasi sempre- i tingui amb qui pactar -voluntaris no en falten- els resultats són el de menys. Les eleccions municipals que es van celebrar ahir donen fe d'això que explico. L'abstenció a Barcelona va arribar al 50,42%, unes dades que obliguen a la classe política catalana a replantejar-se què està passant. A més a més, els vots en blanc arriben a 24.000, fet que de traduir-se en escons, significaria un seient. Aquest fet el considero més greu que l'abstenció en sí. Si bé el no apropar-se al col·legi electoral pot deure's a molts motius, entre els quals destaca la protesta per desafecció amb els partits que es presenten, els vot en blanc només té la traducció de vot de protesta. Es pot dir que votar en blanc vol dir que no es conjuga amb cap de les forces existents.

En aquestes municipals, al igual que les votacions anteriors a Catalunya (referèndum Estatut y Autonòmiques), intueixo que el vot en blanc representa una severa senyal de protesta sobre com s'està fent política en aquest país durant els últims anys. El president Montilla ja va dir ahir mateix que pren nota d'aquests resultats. Si no vaig errat va dir el mateix quan ell mateix va encimbellar-se (auparse, en castís) a la presidència de la Generalitat després d'unes eleccions (les del passat novembre) on l'abstenció va registrar també xifres històriques. Així, lamentablement, el "prenc nota" de la classe política dura només quan fan la compareixença davant els mitjans de comunicació, que són els encarregats de traslladar el seu missatge als ciutadans.

L'abstenció a Catalunya respon, al meu parer, a tres motius: un és la profunda creença de què tot està ja lligat. A Barcelona està clar que votar Mayol o Portabella vol dir votar tripartit. Els partits implicats aposten amb els ulls tancats per aquesta opció encara que s'hagin clavat alguna que altra punyaladeta. Em refereixo, per exemple, al cas de la inauguració del nou sistema de transport Bicing. El tall de la cinta se'l va endur l'alcalde Hereu, tot i que el projecte era de Portabella, president de la Comissió Cívica de la Bicicleta i principal impulsor de la idea. La reacció de Portabella ha estat callar i atorgar. Qualsevol humiliació és poca per seguir al govern. Una cosa similar ha passat amb la cessió del castell de Montjuic, amb la que Hereu va aconseguir compartir, tot cofoi, foto amb Zapatero.

La segona raó és la gran llunyania entre els problemes que afecten a la gent i el que xerra la classe política. No em refererixo a les típiques històries que apareixien a 'Tengo una pregunta para usted', en les que el públic presentava les seves queixes sobre assumptes que els amarguen l' existència. Històries com les del senyor que té un sot al seu carrer i que està fart d'empassar-se'l cada dia quan va amb moto al treball i que no para de demanar a l'Ajuntament que el tapin. Aquests també són problemes però no afecten al conjunt de la ciutadania. Penso en temes com l’habitatge, les escoles bressols, la sanitat o les pensions. D'aquests assumptes en campanya n'hem sentit poc, i quan ho hem fet ha estat tenyit d'aires surrealistes (Hereu--> 12.000 vivendes [Jordi, hereu, per què si ho veus tan clar no has començat abans a fer-ho?], Trias-->10.000). Altres aspirants ni això: Portabella apostaba per traslladar el Tibidabo al Fòrum (no consta que l'Atalaia estigués inclosa a la mudança), Albertito regalava empastament per tothom. Mayol suposo que també en va dir alguna d'aquest calibre que ara no recordo. Teniu l'apartat de 'comentarios' per notificar-ho. I a part d'això... qui es va enrecordar del Carmel? Lamentable.

L'altre raó que explica l'abstenció és l'accentuada desafecció que els anomenats 'nous catalans' tenen per la política catalana. Amb dades a la mà segur que constatarem que l'origen dels abstencionistes és molt variat, però a mi em dóna la sensació que molts d'aquells que servidor citava en el seu segon post, aquells que no fan ni han fet mai cap esforç per parlar català, no van anar a votar. Aquest grup de gent, sovint fills de la immigració o immigrants en sí mateixos, se sent molt més representada pels partits d'àmbit estatal que pels catalans, que, per començar, ni parlen el seu idioma.

Això últim, doncs, significa una tranquil·litat per ZP. Després d’haver perdut en còmput de vots amb el PP i haver estat fustigats sobretot a València i a Madrid, el PSOE pot respirar tranquil de saber que aquests vots que ahir es van quedar a casa, a les properes eleccions generals s'aproparan al col·legi electoral. Sempre i quan no faci un dia de platja i vermut.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Amic blogger, comparteixo amb tu la majoría de les afirmacions que has exposat en aquest post i la importància de l'abstenció i dels vots en blanc, que jo trobo inútils, en aquestes últimes eleccions! Això si, els socialistes seguiran governant a Barcelona un cop més, i ja no se quants anys fa...

Petit consell: no escriguis tant! sintetitza les teves idees perquè sinò sembla que ho vulguis publicar en un diari (recorda d'adaptart-te al format, jajaa).

Pi de Sob dijo...

Primer de tot, felicitar-te perquè se perfectament que mantenir és un bon esforç, i gratis! Que sàpigues que tens un lector.

Pel que fa el post, no puc estar més d'acord. Tots hi han perdut i tots hem perdut. A més, deixe'm dir que darrerament sento massa comentaris que justifiquen l'abstenció. Diuen que és propi de "democràcies madures". Ha, ha, ha. I que més. És un síntoma del contrari, d'una democràcia de baixa qualitat en la que els polítics (també els periodistes hi contribuïm) han perdut tota connexió amb la realitat del carrer. Falta compromís i una cosa més: decisió!!!