Tocant la fibra

Queda poc mes de mig any per les eleccions generals espanyoles i tots els partits preparen programes, idees i consignes. En la nostra cada cop més mediatitzada societat les legislatures duren tres anys i escaig, ja que els últims mesos estan dedicats a vendre tot el que s'ha aconseguit o, si s'està a l'oposició, recordar el que no s'ha complert. Els últims mesos de govern, doncs, solen estar marcats per la paràlisis, ja que qualsevol error -de gestió o d'expressió- pot resultar fatal al judici de les urnes.

No obstant, els mesos previs a la cita electoral no s'inclouen en cap cas en la pre-campanya, on qualsevol promesa porta inherent una obligació a complir-la. I és que aquesta és una etapa en què el polític amb aspiracions de poder pot dir el que vulgui, ja que sempre té el recurs del “donde dije digo, digo Diego”.

En aquest sentit, plantejar la necessitat de celebrar un referèndum per proclamar una Catalunya independent al 2007 permet marcar la línia ideològica del partit i les seves aspiracions, tot sabent que el que es planteja és força utòpic. No obstant, la proposta queda feta i, cara als votants, ja es podrà dir que es va lluitar per aquell anhel i es podran justificar unes sigles. Passades les eleccions, qui ha llençat aquesta idea d'un país sobirà farà la boca petita, buscarà un culpable de què la proposta no hagi fructificat i aparcarà la idea en una racó, adduint que ja donarà temps per tirar-la endavant i que ara no és moment de d'interferir en l'acció de govern.

Això és el que vénen fent els dos principals partits catalans, ERC i CiU, sobretot per la vessant de Convergència Demòcratica, durant les últimes setmanes. ERC, per boca de Carod, plantejant la possibilitat de què Catalunya celebri un referèndum d'autodeterminació pel 2014, just tres segles després de la derrota de 1714. Artur Mas, per la seva banda, remarcant la necessitat -sembla ser que ara és imperiosa- de refundar el catalanisme.

Darrera les proclames dels dos grans partits catalans s'hi amaga una evident estratègia electoralista, ja que tant Carod des del Govern com Mas des de l'oposició han fet mostres evidents d'estar més interessats en el poder que no en els objectius nacionalistes d'un país. Qualsevol hemeroteca així ho demostra. Aquests dos líders volen seduir als votants, i res millor que tocar la fibra als amos dels seus desitjats vots, per recorda'ls-hi que, tot i estar al poder, comparteixen la idea d'una Catalunya independent. Almenys mentre vinguin eleccions.