lunes, 26 de octubre de 2009

Divendres només hi ha un

La papereta que havia de cobrir TV3 no era gens fàcil: després de 5 anys i 1.000 programes, Albert Om tancava les portes d’El Club, el magazine que presentava cada tarda. La televisió catalana va optar per una aposta arriscada, potser fruit del ball de noms que Mònica Terribas va ocasionar quan va ser anomenada directora de TV3. El cas és que el nou programa de tardes de la cadena, Divendres, passaria a estar co-presentat per Xavier Coral, fins aleshores presentador del TN Migdia i Espartac Peran, home del trànsit de la casa, entre altres coses.
Els programes presentats a duo mai funcionen. En aquest cas la conducció de Divendres córrer a càrrec de Coral, malgrat Peran i el seu discutible sentit de l’humor tenen un paper preponderant.
Coral és home d’informatius i crec que aquest programa li va gran o, millor dit, no li va. No té la pausa i la serenor que tenia Om, ni crec que té el seu bagatge intel·lectual. El Club tenia una primera part contundent: primer l’entradeta d’Om, amb un comentari àcid de l’actualitat; després un debat on diversos personatges opinaven sobre l’actualitat. Tercer, una entrevista, on Om normalment mostrava tot el seu talent.
Divendres no té res d’això. Coral intenta ser humorista, potser en un intent de treure’s de sobre aquesta imatge d’home seriós pròpia d’aquell que presenta un TN. No ho aconsegueix. El propi nom i filosofia del programa no l’ajuda: la seva intenció, explica Coral, és que cada dia sigui com si fos Divendres, dia de la setmana que la gent està més animada. És per això que ven una falsa energia, caracteritzada pel sonor “hola, hola, hola, què tal” amb què obre el programa. Les 16:30 no són hores per cremar energia, són hores d’assossec. Just el que donava Om, que moderava un debat força interessant en el que els convidats donaven opinions.
No passa això a Divendres, on dos periodistes, Tian Riba i Anna Simon, repassen de nou el que un acaba de veure al TN. Poc interessant, doncs. De tant en tant, Divendres reb un analista, ja sigui Xavier Sardà o Josep Cuní, que en diuen la seva. En qualsevol cas, l’únic que dóna una mica de valor és Tian Riba, per més senyes cap de política de l’Avui. Simon, en canvi, no és més que una nena mona que comentari rere comentari demostra que està on està per què es bufona.
Com passa sempre a televisió, les audiències dicataran la sort de Divendres. Desconec quines són, però intueixo que són inferiors a El Club, malgrat la sempiterna fidelitat de l’espectador català amb la seva. Així doncs, recomano a Coral posar la pausa i fer que cada dia sigui el que toqui.

---------------------------------------
De reojo:
El País publica una foto divertida: Se trata de la nueva hornada de actores que interpretarán a los integrantes del Equipo A. Me gustaban más los de antes. No sé por qué, pero son más originales.

4 comentarios:

Cisco dijo...

Hola Enric, jo també tenia curiositat per saber com substituiria TV3 l'espai de l'Albert Om i la veritat que els primers dies em va decepcionar molt però poc a poc van agafant el ritme i no está del tot malament. No te res a veure amb el Club i quan vaig llegir que la productora del programa sería el Terrat ja em vaig imaginar per on anirien els tiros.

Estic d'acord en la majoria de critiques constructives que fas als colaboradors del programa, al que jo inclouiría el Tian Riba que fa un posat que ja podria venir amb el pijama i la cervessa!

No obstant, vull incidir en el fet que ni el Club era tan bó ni Divendres és desastrós, sinó que són dos estils diferents, i aquest últim tira més pel camp de l'entreteniment i el Xavier Coral poc a poc va agafant el seu role!

Per sort o desgracia, en alguns casos, TV3 té paciència amb els programes i d'aquí uns mesos veurem quin éxit d'audiència va tenint!

miquelet dijo...

Des de "Televisió sense fronteres" seguirem fent força per a que algun dia podem veure TV3 al País Valencià.

Salut.

Enric Tomàs dijo...

@Cisco: No sabia lo del Terrat. No obstant, no sé si Coral encaixa bé amb la filosofia de Buenafuente i co. Evidentment són programes diferents. El que jo dic és que l'estil frenètic de Divendres potser no és apropiat per la franja de tarda. Tens raó que Riba no fa pinta de sortir a la TV, però almenys dóna una mica de criteri.
@Miquelet: Gràcies pel teu comentari.

A.Orte dijo...

Parlo des de la meva posició de no periodista però que segueixo l'actualitat al dia. Per tant, segurament diré coses poc ortodoxes i molt poc corporatives des del punt de vista periodistic.
Serveixi d'avís, tampoc pretenc desprestigiar els mitjans de comunicació per fer un discurs 2.0, tot i que alguna cosa té a veure.

En realitat crec que el model informatiu i de debat està en crisi a les teles. Si el periodista vol donar informació amb criteri, quants periodistes amb criteri hem de sentir/llegir o escoltar durant un dia? La informació sobre els temes, gestionada en cascada, pot provocar un efecte pervers: o la gent es queda amb idees poc coherents i fins i tot contradictòries, o es queda amb la idea del periodista que veu més que no pas el que escolta o llegeix.
En alguns casos el que fan alguns periodistes és justificar la seva posició convidant experts, experts que tenen una posició. I es disfressa amb rigor.
En el format TV especialment el perill de repetició és evident i segurament només hi ha dues opcions: pluralitzar els debats i obrir-los al públic.
La segona opció, la del debat de Lídia Heredia, a sobre vol barrejar coses que poden esgotar la gent que mira la tele. B arregen comentaris "d'experts" amb comentaris de gent del carrer. Amb la qual cosa es trenca el ritme dels arguments i l'espectador amb coneixement sobre el tema troba que perd el temps.
Solució difícil, perquè... què és una tele de qualitat, la del periodista "opinador", la de l'informador o la del que obre canals de comunicació amb l'audiència i la població?