Sant Woody ens farà diferents

Un cop més s’ha demostrat aquesta actitud tan pròpia dels catalans que té per objectiu deixar ben clar que no som espanyols. Aquest cop això s’ha fet pal·lès en motiu de la visita a Barcelona de Woody Allen.

Sembla ser que els contactes moguts per Mediapro han tingut èxit i han fet que el director rodi finalment una pel·lícula a Barcelona, després de comprovar com, si se’l pressiona, abandona el seu Manhattan estimat. Ja ho va fer a Match Point, Scoop, i Cassandra’s Dream, que han estat rodades a Londres. Ara sembla que li ha arribat el moment a Barcelona. No tenim un aeroport des del que viatjar a arreu del món, no tindrem AVE, en principi, fins l’any que ve; no tenim un port que monopolitzi aquesta vessant del Mediterrani, i no tenim avionetes Red Bull, perque ja han marxat a Estambul, donat que aquí sembla que no es podia assegurar la seguretat dels espectadors. Hem perdut, també, fires i firetes, tot i que algunes les conservem almenys cada dos anys.

Però tenim a Woody Allen, l’individu que promocionarà una ciutat que no coneix. Per això ja va estar l’altre dia i fent turisme fent allò de posar els dits de les mans de tal manera que sembla un format panoràmic 16:9. En Woody portarà a la nostra estimada ciutat a situar-se un esglaó per sobre de la resta d’Espanya. En Woody ens ajudarà a mirar més enllà del Pirineus i, de reüll, mira a la capital i dir: ‘Foteu-vos! Vosaltres no teniu en Woody’. Ens ajudarà, sí, però previ pagament d’un milió euros.

Tants diners serviran per donar un gran imatge de la ciutat: sembla que el director mostrarà la gastronomia de Barcelona i ensenyarà que és una ciutat cool per fer turisme.

A més, la promoció, vindrà acompanyada amb feina per tothom: il·lustres com Penélope Cruz, Javier Bardem, i també la quota catalana, que per alguna cosa som qui els paguem: Joan Pera, Abel Folk i fins i tot Lloll Bertran.

Com si fos una versió renovada del Bienvenido Mr. Marshall, però sabent –un milió d’euros així ho fixa- que no passarà de llarg, tots els catalanets esperem que Sant Woody ens doni un argument més per sentir-nos diferents.

Woody ha acceptat l’oferta sense miraments: li paguen bé i té una bona font de noves idees, sobretot tenint en compte que, a part de Match Point, les seves últimes pel·lícules són dejà vues d’èxits anteriors. Els més fans i seguidors de la seva filmografia en són testimonis, i els que no ho són tant, com aquí un servidor, també perceben aquesta decadència. Així, en Woody rep noves fonts d’inspiració en un lloc on, a més, se’l venera. No per casualitat, durant la seva investidura com Doctor Honoris Causa a la Universitat Pompeu Fabra, va afirmar que se sentia com un director europeu. Clar, aquí és com un mite vivent fins i tot per aquells que no porten ulleres de pasta.

Personalment, crec que aniré a veuré la pel·licula perquè, a pesar de tot el que he exposat més amunt, penso que pot estar bé. El que no comparteixo és aquesta follia que ha envoltat la seva arribada, com si es tractés del salvador, o millor dit, el promocionador.

Per últim, destacar que tindrem a la Scarlett Johansson corrent per Barcelona i això ja és motiu d’alegria per tots. Scarlett, guapa, si no trobes hotel, donat que Barcelona està impossible a l’estiu, tens lloc a Pedró de la Creu.


---------
Foto: Samuel Aranda. El Periódico