jueves, 23 de agosto de 2007

Un dels nostres

Ahir es confirmava la marxa de Belletti, heroi de París, al Chelsea de Mourinho. Amb el seu adéu, el carril dret de la defensa del Barça queda en mans de Zambrotta i d’ Oleguer. No han estat pocs els que ja ho veuen insuficient perquè consideren que el lateral de Sabadell no és un jugador pel Barça. Addueixen que no té la qualitat suficient per posar-se la samarreta blaugrana i que s’hauria de fitxar a un altre jugador per ocupar el seu lloc. No obstant, Oleguer, al marge de tenir una qualitat tècnica suficient, representa la figura de l’intel·lectual compromès i només per això mereix estar al club.

Des del punt de vista esportiu, Oleguer pot jugar de lateral com de central. Ocupi la posició que ocupi, complirà el seu comès. Format a les categories inferiors del Sabadell, aviat va saltar a la Gramanet i, finalment, al 2001 fitxa pel Barça B. Un any després ja va debutar amb el primer equip.

La vessant personal, però, és la que em porta a demanar que estigui a la plantilla del primer equip. Oleguer és dels pocs futbolistes –i dins del Barça encara més– que té carrera universitària, Econòmiques, i està en via d’aconseguir-ne una segona, Humanitats. És un home que s’ha identificat amb causes socials, sovint lligades a allò que s’anomena Antisistema, i que fins i tot va dedicar el seu primer gol amb el primer equip a un jove que va ser empresonat per col·locar unes adhesius de protesta contra l’alcalde de Sabadell. A més, arriba als entrenament conduint una discreta furgoneta.

Les opinions polítiques d’Oleguer l’han portat a estar a la diana de la dreta més rància de Catalunya i Espanya. Malgrat això, estant-hi sovint d’acord i sovint en desacord, m’enorgulleix veure que un jugador de la plantilla del Barça és capaç de veure que la vida va més enllà d’un rectangle de joc, i que no es limita a bons cotxes, roba cara, i festes nocturnes.

M’agrada que Oleguer ens representi. Estic segur que sap treure suc de la seva professió, apreciant, per exemple, l’oportunitat que té de viatjar a mil i un racons del món, o les ocasions que té per conèixer grans personatges, com per exemple a Nelson Mandela.

En una institució com el Barça, on la lluita per les llibertats i pel catalanisme sempre ha format part de la idiosincràsia del club, Oleguer representa un retorn al que hem sigut i al que, malgrat els diners, hem de seguir sent. I en això Zambrotta no és millor.

-------------------------------------
Efe / Alberto Estévez

4 comentarios:

Cisco dijo...

Estic completament d'acord amb la teva visió del vessant personal d'Oleguer Presses, però si el valorem com a futbolista fa temps que hauria d'haver fet les maletes i buscar-se la vida en un altre equip.

D'altra banda, és una llàstima que tenir jugadors amb un xic d'ambició intel·lectual o política sigui un rara avis en aquest mundillo, i que gent com el gran Salva Ballesta, preparat com ell sol, va contestar a un article seu dient:

-Me merece más respeto una caca de perro que las palabras de Oleguer.

Olé, aixi ens va el país!

Salutacions

Jordi Rota dijo...

Bones !!!

Volia escriure un article sobre la marxa d'en Belleti però veig que se m'has avançat, jeje.

Totalment d'acord amb el teu article !!! L'oleguer representa l'esperit que hauria de tenir aquest club !!!

Força Oleguer i visca la terra !!!

P.D.Al final no vam poder parlar del tema wifi.

Salut

Jaume Pi dijo...

Cisco, totalment d'acord. No m'imagino l'Oleguer en cap altre equip que no sigui el Barça. No és un jugador de qualitat suficient per a l'equip.
Altra cosa és que el de Sabadell representa un conjunt de valors que van amb el club (catalanisme, compromís social...). Suposo que futbolistes com aquests, per escassos, són necessaris.

Anónimo dijo...

Ese Oleguer, que se dedique a jugar a futbol y no a quemar tanta neurona de perro-flautista.
PD: Acabará en el Espanyol.