Un dels nostres

Ahir es confirmava la marxa de Belletti, heroi de París, al Chelsea de Mourinho. Amb el seu adéu, el carril dret de la defensa del Barça queda en mans de Zambrotta i d’ Oleguer. No han estat pocs els que ja ho veuen insuficient perquè consideren que el lateral de Sabadell no és un jugador pel Barça. Addueixen que no té la qualitat suficient per posar-se la samarreta blaugrana i que s’hauria de fitxar a un altre jugador per ocupar el seu lloc. No obstant, Oleguer, al marge de tenir una qualitat tècnica suficient, representa la figura de l’intel·lectual compromès i només per això mereix estar al club.

Des del punt de vista esportiu, Oleguer pot jugar de lateral com de central. Ocupi la posició que ocupi, complirà el seu comès. Format a les categories inferiors del Sabadell, aviat va saltar a la Gramanet i, finalment, al 2001 fitxa pel Barça B. Un any després ja va debutar amb el primer equip.

La vessant personal, però, és la que em porta a demanar que estigui a la plantilla del primer equip. Oleguer és dels pocs futbolistes –i dins del Barça encara més– que té carrera universitària, Econòmiques, i està en via d’aconseguir-ne una segona, Humanitats. És un home que s’ha identificat amb causes socials, sovint lligades a allò que s’anomena Antisistema, i que fins i tot va dedicar el seu primer gol amb el primer equip a un jove que va ser empresonat per col·locar unes adhesius de protesta contra l’alcalde de Sabadell. A més, arriba als entrenament conduint una discreta furgoneta.

Les opinions polítiques d’Oleguer l’han portat a estar a la diana de la dreta més rància de Catalunya i Espanya. Malgrat això, estant-hi sovint d’acord i sovint en desacord, m’enorgulleix veure que un jugador de la plantilla del Barça és capaç de veure que la vida va més enllà d’un rectangle de joc, i que no es limita a bons cotxes, roba cara, i festes nocturnes.

M’agrada que Oleguer ens representi. Estic segur que sap treure suc de la seva professió, apreciant, per exemple, l’oportunitat que té de viatjar a mil i un racons del món, o les ocasions que té per conèixer grans personatges, com per exemple a Nelson Mandela.

En una institució com el Barça, on la lluita per les llibertats i pel catalanisme sempre ha format part de la idiosincràsia del club, Oleguer representa un retorn al que hem sigut i al que, malgrat els diners, hem de seguir sent. I en això Zambrotta no és millor.

-------------------------------------
Efe / Alberto Estévez