Carod aprova amb nota

Sóc un dels seus majors crítics, hi ha mil i una coses d’ell que desaprovo però, tot i això, no puc fer més que treure’m el barret davant la seva intervenció ahir a ‘Tengo una pregunta para usted’. Polèmic pel que diu i pel que calla, controvertit pel que fa i pel que deixa de fer, Carod Rovira porta uns anys sent el bull’s eye de la diana contra el catalanisme. I és que, desde el conglomerat de la Brunete mediàtica, qualsevol insult dirigit a Catalunya passa sempre, ja sigui de ple o tangencialment, per la figura rodona d’aquest ex professor de llengua catalana.

Precisament l’experiència docent del líder de ERC li va servir de gran ajuda per afrontar les preguntes del programa de TV1. Tampoc era difícil. Quan d’una persona s’han dit més mentides que veritats i se li ha creat una biografia ad hoc a l’home que vol destruir Espanya, no ha de ser difícil defensar-se i tirar, un per un, qualsevol argument en contra.

La primera pregunta que va respondre Carod va anar en aquesta línia. Una senyora que confessava haver-se informat per Internet –sense especificar a on– li preguntava si era aragonès, si es deia Pérez o si era fill d'un Guàrdia Civil. El líder de ERC va gaudir d’una plataforma a nivell nacional en la que aclarir tots les falàcies difoses sobre la seva persona. Pels que el van voler escoltar, deuria ser un bon moment per canviar tantes idees preconcebudes. Alguns, però, no el deurien voler escoltar i probablement seguiran difonent els mateixos mites.

La millor resposta de Carod va ser la que més s’ha publicitat. A un noi jove i a una senyora gran, tots dos de Valladolid, els hi va exigir que li diguessin pel seu nom, Josep Lluís, i no en la seva versió castellana. Acte seguit la senyora demostrava, a la seva manera, que li molestava que hi hagués un idioma a l’Estat espanyol que no fos el castellà. Carod, brillant i sorneguer segons el meu punt de vista, la va deixar en evidència i, de pas, va posar el mirall davant l’audiència espanyola. Un mirall que, partint d'una àgil resposta, va servir per mostrar als que tan l’han menyspreat la profunditat de la seva estupidesa i els motius pels que hi ha tanta gent a Catalunya que no se sent espanyol.

Foto: Efe / José Huesca

---------------------------------------
De reojo: Un grup dels soldats holandesos que es van mostrar passius davant la matança a Srebrenica han visitat, 12 anys després, aquest enclau bosni. Sembla que no han pogut rentar massa la seva consciència perquè les dones vinculades a alguns del 8.000 homes morts els han recriminat la seva presència al lloc amb crits com “per què vau trair els nostres fills sota bandera de la ONU?” o “per què només veniu ara?”. El turisme no pot fer oblidar la gran xacra de la UE.