jueves, 25 de octubre de 2007

Company, això no rutlla

Qualsevol polític que arriba al poder demana sempre el mateix: 100 dies de marge per demostrar que la seva acció de Govern ja dóna els seus fruits o que és totalment diferent a la dels seus predecessors. Com a la televisió el temps és or, a Santi Millán no se li poden donar cent dies. Per això li hem donat cent minuts per valorar, jutjar i, si s’escau, criticar el seu nou programa Boqueria 357.

Després de veure els tres primers programes veig que, com diu el nom d’aquest post, això no rutlla. El programa de Santi Millán té un plantejament força ambiciós i interessant: en un àtic amb vistes a Les Rambles, l’actor-presentador demana als invitats que el vagin a veure, tal i com hem fet tots alguna vegada amb els nostres amics. El motiu de la visita és fer-la petar i ensenyar el pis que, segon ell, li ha deixat un amic.

Partint d’aquesta premissa desfilen per la súpercasa (quan deu costar el lloguer?) tota una sèrie de personatge als que Millán entrevista. Crec que aquí hi ha un dels punts dèbils del programa per dos motius: per una banda els invitats són fruit de la profunda endogàmia que tradicionalment pateix TV3, ja que molts d’ells vénen de la casa i deambulen per quants programes puguin per promocionar programes, pel·lícules, sèries o fins i tot llibres. Sinó vénen de ‘la nostra’, els convidats són els típics individus que, per un motiu o altre, pul·lulen per les televisions i que l’únic mèrit que tenen és que parlen català.

Per altra banda, entrevistes que podrien donar molt de sí, com la de Jordi Hereu, es converteixen en un suplici perquè el forçat ‘bonrotllo’ que es vol aconseguir mitiga l’interès de les preguntes i converteix en previsibles les respostes. Un intercanvi de paraules que, a més, amb prou feines sobrepassa els cinc minuts, el que fa que els convidats no es puguin relaxar i només es preocupin d’intentar ser tant enginyosos i divertits com el Millán.

Aquestes entrevistes ‘express’ donen a Boqueria 357 un ritme trepidant i frenètic que es complementa amb el continu moviment de la càmera d’un costat a l’altre de l’àtic. Aquesta retransmissió accelerada es veu potenciada per la locució de Millán, que interpel·la constantment als espectador amb un sonor i massa repetitiu “Compaaaanys!”, i que va encadenant tema rere tema sense respirar.

Les dues primeres edicions del programa es van saldar amb un 11% i un 10’8% de share, unes audiències bastant per sota de la mitja de TV3. Sense dubte, aquest és un bon motiu per posar el fre i baixar de revolucions la seva festa continua.

---------------------------------------
De reojo: Tots demanen el cap de Magdalena Álvarez, però Zapatero no els el dóna. Ganes no li deuen faltar, però ara toca esperar. Per què gastar la carta de la dimissió del titular Foment ara si les eleccions són al març? Per què forçar ara una dimssió si l’AVE no arribarà el 21 de desembre a Barcelona?

5 comentarios:

Cisco dijo...

M'extranya que et rebaixis a parlar del programa del Santi Millán en un bloc tan erudit com el teu.

Salut!

Enric Tomàs dijo...

Agraeixo la ironia, però no crec que el meu sigui un lloc erudit si tu ets capaç d' entendre el contingut.
Salut també per tu.

Cisco dijo...

Ni que ho diguis, i això que moltes paraules les miro al diccionari, per no perdre cap matís!!

A.Orte dijo...

El programa d'en Santi Millán és una còpia-compra d'un programa que durant el 2005-2006 es va fer per la MTV Itàlia (allà té molta audiència). BCN s'ha posat molt de moda entre la generació nostra dels 25-35. Per aquest motiu Fabio Volo va llogar un pis al carrer Boqueria. El programa anava portant personatges i reportatges sobre Barcelona. De fet una redactora va venir a fer-nos un reportatge sobre fer recerca a Barcelona (quan treballava a la universitat).
Estic segur que de tota manera en santi Millán fa seu el programa.

Més info http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barcelona/amore/elpepuespcat/20060425elpcat_18/Tes

Enric Tomàs dijo...

@aorte

Gràcies pel comentari y pel link. Està bé saber com es venia el programa abans que el pillés el Millán. De totes maneres, ell mai ha negat que fos una còpia. És més, ell mateix va ser un dels invitats pel Volo.