La reivindicación que el Rey ha hecho de sí mismo viene después de un periodo de quejas, en la que parece que un sentimiento antimonárquico vuelve a flotar en el ambiente, sobre todo a raíz de la famosa portada de ‘El Jueves’.

Apoyo la opinión que aboga por la continuidad de Juan Carlos I como Jefe del Estado, hasta que la salud, la muerte, o la abdicación le aparte del poder. No obstante, pienso que una vez acabe su ‘mandato’ es el momento de cambiar el sistema. Desde aquí abogo porque Felipe de Borbón se quede en eso y nunca se convierta en Felipe VI. Sustituyendo a Juan Carlos I debería llegar el primer presidente de la República Española del siglo XXI, sea del color político que sea. En esta línea, el actual Príncipe de Asturias y su Letizia podrían mantener sus títulos si así lo desean pero ganarse la vida honradamente como el resto de sus conciudadanos.
La vuelta de una República devolvería al país al sistema vigente que existía antes de 39 años de anormalidad política: primero tres años de guerra y luego 36 de dictadura. Pienso que, pese a que muchos lo lamentarían, sería un buen paso hacia la subsanación de una de las heridas que aún supuran en España.
Seguramente, una presidencia republicana saldría mucho más cara para el país, ya que la sola acumulación de ex Jefes de estado y sus pensiones de jubilación, superarían, a la larga, los 8,66 millones de euros que el erario público traspasa a la Casa del Rey cada año. A pesar de ello, prefiero pagar un sueldo a un presidente legítimo, que se haya sometido a las urnas, que a un grupo de personajes salidos de un cuento de los hermanos Grimm. Además, el sueldo a recibir por el Presidente sería sólo para él y no para todo su clan, evitando así la conducta parasitaria que disfrutan los de la Zarzuela.
Por último, señalar que la abolición de la Monarquía pondría punto y final a todos los privilegios de los que disfruta la familia Borbón, supuestamente por ser de sangre azul, y que me propongo relatar en sucesivos escritos.
11 comentarios:
Amic Enric, suspito que tens una informació privilegiada sobre la Casa reial i que si no ho eviten tiraras de la manta. m'equivoco??
Et passejaras com el Peñafiel per tots els platós de televisió per defensar que torni la República??
Que no t'ha fet Juan Carles I que sembla que t'ha fet el seu fill??
No et tallis, som tot ulls!
No, no tinc cap tipus d'informació privilegiada que treure estirant d'una manta. Joan Carles I no m'ha fet res i Felip tampoc. Només opino.
Entre ironia i ironia, m'agradaria conèixer la teva opinió sobre l'assumpte. Aquest blog està per això.
Seré breu: No podem deixar el dabat sobre el futur de la monarquia i la seva necessitat o no en mans dels extrems polítics. Aquest país hauria de tenir prou valentia política per plantejar-se què vol ser de gran i no dependre la seva cohesió d'una institució com la Monarquia. Un debat que impliqués a tothom, en què la societat es plantejés lliurement si cal un rei o no. La meva opinió amb més profunditat properament a pijaume.blogspot.com
Interessant línea la que apuntes amb lo de la cohesió. Potser l'única feina actual de la Monarquia actualment és mantenir Espanya unida o, almenys, que això aparenti. El fantasma de la Guerra Civil i les dues espanyes segueix vigent 70 anys després.
Ai ai ai, Enric que t'estas ficant en temes que no domines, jajaa! tu a tu Arte i deixa la història pels entesos, leáse yo, jajaa!
Això ho diu la Lonely Planet sobre l'Estat espanyol??
Ara parlant en serio, opino que hauriem d'acabar amb els privilegis de la Casa Reial, sobretot les segones generacions que fan veure que treballen i els seus marits que s'enriqueixen per estar en una situació privilegiada!
Com bé deien els Pets en una cançó: "Si tots sóm iguals davant la Llei (que no és veritat), perquè cullons jo mai podré ser rei").
Ahí lo dejo!!
El teu comentari està en la línia del que vaig fer jo en el seu dia al meu blog.
Amb una petita diferència, tu esperaries que la palmés en Juan Carlos jo ja el fotria fora ara.....tot i que sé que és complicat.
Salut
Vaig llegir el teu post i em agradar molt. Crec que fer fora ara a Juanca seria un canvi massa radical, i molts no el païrien i molts se'n podrien aprofitar. Per això ara és millor deixar les coses com estan i començar a preparar una segona transició.
Osti tu, quants republicans!!! Estarem tots els republicans reals d'aquest país en aquest blog?
Doncs jo em confesso juancarlista. I què passa?
Burgada, botifler!
Publicar un comentario