martes, 20 de noviembre de 2007

Cantera

Un mai hauria de negar els seus orígens. Fer-ho significa negar allò que s’ha mamat des de la infància. Significa negar tot el que t’han inculcat i desacreditar a aquells que un dia es van esmerar en tu, ja fos cuidant-te, protegint-te, ensenyant-te i en la mesura del possible fent-te feliç. Un, a més, té molts orígens: la família, nombrosa o no i amb la que es comparteixen els primers moments d’innocència; el barri, on es juga amb els veïns o amb altres marrecs al parc; el poble dels estius, on un va fumar la primera cigarreta, va fer el primer petó i va firmar la primera malifeta. Tot aquest mosaic de vivències formen dels primers passos d’una vida i, en major o menor mesura, marquen els pas del anys.

Tot aquest ventall d’experiències el podem trobar en un sol lloc. És l’escola, moment en la vida en què aprens en totes direccions i des de totes parts. Moment d’iniciació en quasi tot i moment en el que mil i una experiències donen forma a la personalitat d’un mateix.

Aquests dies m’he enrecordat –amb orgull, com ho faig sempre– de la meva escola quan he vist aquest vídeo que us presento a sota. És un grup de música format per ex alumnes, igual que un servidor, del Costa i Llobera. A dos d’ells els conec, o almenys els recordo. Aquesta banda podria ben bé unir-se algun dia a la llarga llista de famosos de tota classe i condició que un dia van trepitjar les mateixes aules que El Caminante i van poder jugar al bosc que teníem com pati i que es deia la pineda.

Penso, per exemple, en Bruno Oro, actor al Polònia. El recordo en un Carnestoltes, en el que ja va mostrar bis còmica actuant davant de tota l’escola i imitant amb força gràcia i sarcasme als professors; També em ve al cap Ester Cañadas, amb la que vaig compartir escola i que es va fer famosa quan va aparèixer a la portada d’Interviu: imagineu-vos, a un servidor amb 15 anys que li diuen que una noia de tercer [de BUP] posava en pilota picada a aquesta revista. Les noies, cruels o envejoses o ambdues coses a l’hora, li solien dir ‘cara castanya’; Podríem també citar a Oriol Nolis. Aquest no és tant famós però em consta que va estar a L’Hospitalet Televisió i ara ha fet el salt a TV3. Suposo que amb el temps anirà pujant. Cito també a Xesco Reverter, alies Xesco Reverter TV3 Londres, amb el qual no vaig arribar a coincidir mai però sé que va estar al Costa i Llobera. Amb qui sí vaig compartir aula i xerreres va ser amb l’actriu Marieta Orozco. Recordo que es va asseure una part del curs darrera meu i aquí un servidor doncs tirava l’esquena endarrere i la feia petar una estona. Per últim, i espero no deixar-me’n cap, anotar el nom de Sandro Rosell. L’ex vicepresident del Barça va escalfar, potser fins i tot cadira, que el que firma aquestes línies. No obstant, per una raó purament cronològica, mai vaig coincidir amb ‘Sandruscu’. Tampoc vaig coincidir mai amb ell, tot i que sí que hi era, és en Marc Parrot, alter ego de El Chaval de la Peca.

Evidentment, pel Costa i Llobera hem passat moltíssims alumnes. Alguns estan aquí, altres no, alguns ens han deixat, altres mai sabrem on van anar. En tots, imagino, queda però el sentiment i l’orgull d’haver pogut tenir una pineda pròpia on jugar.

---------------------------------------
De reojo: En breu, més entrevistes en exclusiva del periple lisboeta. Prepareu-vos que aviat tindrem un ‘gerifalte’ de la ONU comentant, en exclusiva pels lectors d’aquesta bitàcora, les misèries del canvi climàtic.


Manel - En la que el Bernat s'ha trobat


11 comentarios:

Jordi Rota dijo...

Collons amb l'Ester Cañadas !!! jeje.

Jo no vaig tenir tanta sort...........només vaig arribar a jugar a bàsquet amb en Raul López !!! Ell contra 4 i ens guanyava, jeje !!!

cuida't

Anónimo dijo...

No se qui són aquest que canten...
però estudiar al Costa i Llobera va ser un orgull també per a mi.


Gracies

Júlia dijo...

ei! jo tb conec als que canten i a tots els que cites..amb alguns vaig coincidir i amb alguns no... i res que malgrat tot, recordo el Costa i Llobera amb carinyo... i diria que a tu tb et conec però no voldria precipitar-me...
una abraçada

Enric Tomàs dijo...

Hola Júlia, crec que a la llista hi ha més o menys tots els famosos que han estat al Costa. Recordes algun més?

Jo vaig dexar tan il·lustre escola al 1995, després de 14 anys allà... Tú?

julia dijo...

hola enric, jo vaig deixar la, no se jo si tan il.lustre escola, després de 16 anys... és més, t'haig de dir que erem veins i he estat a casa teva...
Jo em referia que no havia coincidit amb tots els famosos que surten a la llista però diria que si que són tots els que sabia... menys el Sandro Rossell que no en tenia ni idea!!

Pau Valiente dijo...

Hola, jo també vaig coincidir amb la marieta riera i amb en bruno oro. Vaig cursar primer de Bup dues vegades (com la marieta).
Potser tu i jo també ens coneixem ...
records records ....

Enric Tomàs dijo...

I tan que m'enrecordo de tu! Tú em recordes a mi? Crec que quan vas repetir vas anar a petar a la meva classe. Oi que a vegades duïes pantalons de pitillo?

Pau Valiente dijo...

:-o
caram! tothom té un passat .... oi tant que portàva pantalons de pitillo elàstics .... quins temps ....
Escolta'm no trobo el teu correu enlloc, el meu es "mail" a "pau.cc".
Una abraçada!

Anónimo dijo...

hola Enric, me enterat d'un altre famos que ha passat pel Costa... l'actor Daniel Brühl... el de Salvador entre d'altres....
fins la propera

Enric Tomàs dijo...

Ostres, aquest no el tenia controlat. Gràcies per la informació, amic anònim.

julia dijo...

Un altre del Costa i Llobera es el Marc Rodriguez, actor de teatre i tv, que recentment ha sortit a la sèrie Zoo..... La familia famosa del costa va creixent!
Salutacions!