- Juan Carlos I: Mal papel el del Monarca. Si bien algunos hemos gozado viendo al Jefe de Estado levantando la voz como si estuviera en una reyerta entre borrachos, cabe señalar que su p

- Hugo Chávez: No es momento ni lugar de trazar una biografía completa del presidente venezolano, cuyo gobierno fue elegido democráticamente en un inicio pero cada vez más, y ya van tres elecciones ganadas, sus victorias son más, digámoslo así, sospechosas. Populista como pocos, amo y esclavo del petróleo que yace bajo su país, Chávez ha hecho del discurso altermundista su único mensaje. Adalid del socialismo bolivariano y adulador del dictador Fidel Castro, el mandatario venezolano piensa que cualquier retórica es válida. En un mundo de nuevo multilateral y interconectado por mil y un medio de comunicación, el verbo agresivo deja de ser una gracia o una broma, para una día, poder llegar a convertirse en casus belli.
- José Luís Rodríguez Zapatero: Papel de reparto o de secundario para el presidente del Gobierno de España. Sin embargo, más que correcta actuación en la arena de la cumbre. Ante el torrente verbal de algunos de los presidentes invitados a la Cumbre, ZP antepuso serenidad y lealtad. Serenidad porque contestó los exabruptos de sus colegas sudamericanos con educación; lealtad porque, muy a su pesar y pese a todo lo que le ha insultado, defendió al ex presidente Anzar cuando le dijeron fascista. Una defensa que, sin duda, a ZP le revolvería el estómago.
- José María Aznar: Parece ser que Aznar ha llamado al Rey y a Zapatero para agradecer que le defendieran. Podría ser este un síntoma de que el ex presidente puede llegar a ser una persona humilde, lejos de la imagen de pedante y soberbio que siempre ofrece. Además, a él, que con tanta crueldad ha atacado a ZP y con tanto desprecio trató al Rey, le tiene que servir de lección el que más allá de rivalidades políticas exista un poco de nobleza. Algo de lo que 'Ansar', a día de hoy, carece.
- Mariano Rajoy: En la línea de su líder, Rajoy ha mostrado sus dos caras. La lógica y sorprendente, agradecer a ZP y al Rey la defensa. La tristemente normal, criticar al Gobierno por su política exterior. A veces, la grandeza de las personas no viene por sus éxitos, sino por reconocer sus fracasos.
Efe / Iberchile
---------------------------------------
De reojo: Ante la enorme expectación por ver los resultados del periplo lisboeta, sólo me queda pedir paciencia a mis queridos lectores.
4 comentarios:
Enric,
interessant la teva radiografia d'aquesta Cimera Iberoamericana.
De totes formes, m'agradaria saber quina és la teva opinió del que es va debatre o intentar debatre. Les acusasions d'Ortega, Chávez i altres dirigents cap al comportament i inversions d'empreses espanyoles a Llatinoamèrica són molt fortes. Això si que és realment important, i no les bronques que hi va haver pròpies d'un bar de quatre arreplegats (amb tots els meus respectes per als bars de quatre arreplegats...) i no d'una cimera diplomàtica de suposat alt nivell.
A veure si centrem el debat, i no ens quedem amb el fum. Insisteixo que el tema és força greu, el comportament de les empreses, no dels dirigents.
Una abraçada,
Gerard
@Gerard
En primer lloc, gràcies per la teva opinió.
Penso que respecte Llatinoamèrica hi ha una actitud 'paternal' d'Espanya, que actualment està xocant amb el creixent nacionalisme o defensa de lo propi que impera entre els seus mandataris. Un paternalisme que a vegades porta a pensar que el país on s'inverteix es 'canpixa' i un pot fer el que li vingui en gana.
No obstant, lamento dir que en molts casos l'actuació dels països inversors es deu en part a l'actuació tan 'amateur' i poc seriosa d'alguns dels dirigents llatinoamericans. Penso en el propi Chávez, i en MOrales o Ortega.
Les actuacions d'alguns dirigents deixen molt que desitjar, està clar.
Però això sols és una excusa per mirar cap a un altre costat, quan insisteixo cal demanar responsabilitats a aquestes empreses, que molts cops incompleixen les obligacions que han contret (infraestructures elèctriques, línies telefòniques, etc), entre altres martingales.
En qualsevol cas, el gran perdedor en tot això sempre és el mateix: el poble llatinoamericà.
Canviant de tema, esperem més cròniques de Lisboa.
Cuida't!
Gerard
@Gerard, tens molta raó en què sempre acaba pagant-ho el poble que viu igual tingui o no una bossa enorme de petroli sota els seus peus. A vegades, fins i tot pitjor, com ha acabat passant a Iraq. Sobre les promeses incompleses de les empreses espanyoles a la zona, lamento no poder pronunciar-me pq no tinc prou informació.
Canviant de tema, m'agrada que recuperis la paraula 'martingales', la trobo divertida. De Lisboa hi ha l'entrevista a Tibaijuka i en breu hi haurà una altra entrevista a un dirigent de la ONU centrat en canvi climàtic.
De nou esperaré crítiques.
Publicar un comentario