viernes, 18 de enero de 2008

Sarrià es traspassa

Passejant últimament pel meu barri d’adopció m’he donat compte que difícilment mantindrà l’autenticitat que té. Escric aquest post des d’un centre cívic que va obrir el passat estiu. És un edifici d’aire antic, que té un bar a la part baixa on s’ofereix servei wi-fi. Al pis de dalt hi ha unes sales on els estudiants aprofiten per estudiar, tot i que no és un biblioteca a l’ús. Aquest centre, propietat de l’Ajuntament, és algun dels comerços que s’han inaugurat en els últims mesos, junt amb una drogueria Schlecker. No obstant, noteu que els dos tenen un bon suport econòmic: un és de propietat municipal i l’altre forma part d’una xarxa de drogueries amb més de 14.000 establiments a tota Europa. ¿Què constata això? Que muntar un negoci aquí a Sarrià no és barat i que es necessita un bon coixí econòmic.

En paral·lel a aquestes dues inauguracions hi haurà en els propers mesos una bona de pila de clausures de locals del barri. Per exemple, una papereria-llibreria; un colmado; una tenda de Tés; una tintoreria; un restaurant ‘low cost’; una botiga de roba; i alguna més que segur que se m’escapa. De totes aquestes, el colmado és la que tenia més essència de barri. Havia comprat algun dia allà. El botiguer era un home força gran. Potser s’ha jubilat, o potser el seu negoci no ha pogut competir amb la competència de les grans cadenes, tipus Caprabo, Carrefour, que hi ha al barri.

A hores d’ara, el que em fa més por és que al lloc on es situen aquests negocis que van tancant les seves portes, hi desembarquin botigues tipus Schlecker, Zara, Massimo Dutti, etc. No tinc res en contra les grans cadenes, tot i que no m’agrada quan ocupen locals comercials on abans hi havia un negoci de tota la vida. Penso en el cas del Cine Paris, al Portal de l’Àngel. L’edifici ha anat a terra. Em sembla que Amancio Ortega hi col·locarà l’enèsim Zara o alguna botiga Inditex allà.

Mica en mica, doncs, els petits comerços perden la batalla a les grans companyies. Aquests gegants s’ubiquen als millors llocs, aquells racons de la ciutat que 100 anys abans no eren ni eixos comercials ni triangles d’or. El resultat d’això és que els centres de les ciutats cada cop s’assemblen més i més, ja que estan farcits de megabotigues sense personalitat ni història. Una tendència que no només passa a Barcelona. Qualsevol que viatgi a qualsevol ciutat d’Europa apreciarà que, tot i certes diferències, totes les capitals acaben sent calcs unes de les altres.

---------------------------------------
De reojo: Començo a estar molt fart de les notícies de violència de gènere. Les dues últimes han estat a Madrid i a Pamplona. Cada any superem l’anterior. Un dia escriuré al respecte. Fins aleshores, demano una autèntica llei per aquests fillsdeputa. Que es podreixin a la presó, perquè amb aquesta classe de gent no serveix l’eduació.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

ÉS UNA PENA QUE ESTIGUEM PERDENT AQUEST TEIXIT "EMPRESARIAL DE BARRI", PERO ENTENC QUE GENT COM AMANCIO SON UNS EMRENEDORS QUE HAN SAPIGUT GESTIONA EL QUE UN DIA VAN FUNDAR AMB UNA MA DAVANT I L'ALTRE DARRERA.
NO HAS MENCIONAT QUE ELS QUE ESTAN OCUPANT AQUESTES BOTIGUES, AL MENYS PER AQUÍ A L'EIXAMPLE SON CIUTDADANS DE FORA. LA TENDA DE ROBA, LA CAFETERIA... ESTAN REGENTADES PER XINOS...
ENTENC QUE DEUEN TENIR LES MATEIXES OBLIGACIONS FISCALS QUE ELS BOTIGUERS DE TOTA LA VIDA DE SARRIA, PERO ALGUNA COSA EM DIU QUE NO ÉS AIXÍ.

A.Orte dijo...

Jo tinc els meus dubtes sobre els motius que fan que es perdin els comerços de barri, més aviat crec que es tracta d'una dificultat per trobar gent que s'hi vulgui dedicar, tant de la família com empleats puntuals. Per altra banda, és evident que hi ha gent a Sarrià li agradarà no haver de "baixar" a l'Illa per comprar segons què. Respecte els xinos, ells tenen les mateixes obligacions fiscals, t'ho garanteixo, però estan disposats a fer 15 hores de treball si cal. I em sembla que el problema és arribar a aquests límits de treball. Moltes comerços obren a les 10,tanquen al migdia, obre a les 17 i tanca a les 20, però en realitat són 10 hores seguides per i per al comerç.

David dijo...

És llei de vida. Molts d'aquests comerços subsistiran fins que es jubilin els propietaris. A més, els ciutadans tenim la paradoxal tendència a estimar el comerç de proximitat, però a l'hora de la veritat anar a comprar a les grans superfícies o a les botigues de la cadena X...

marinayang dijo...

He nascut i crescut a Sarrià però ara em trobo lluny d'allà.
Cada vegada que torno a trepitjar el meu barri, hi veig coses noves que han fet desaparèixer part del barri que jo coneixia. Però hi ha un no sé què que es manté.
Potser és inevitable la renovació de comerços, precisament pel que explica A.Orte (manca de continuïtat en els negocis petits i familiars i acostament de grans superfícies al barri que cobreixin les necessitats de consum sense necessitat del desplaçament dels veïns), però té raó l'Enric al demanar la protecció per al petit comerç de barri.

Anónimo dijo...

Una vegada més la història es repeteix i trobem a David contra Goliath. Malhauradament el final de la història no és Goliath batut per la fona de David sino quelcom diferent.
M'agradaria fer una reflexió en veu alta enlloc de buscar explicació ens els avantatges fiscals dels comerços xinesos, en els amplis horaris d'algunes tendes o en la genial gestió dels grans grups empresarials. ¿A on compres? ¿La roba, el menjar, els productes per la llar...? Possiblement dins d'aquesta pregunta trobarem la resposta.
Goliath derrota a David, i això que no tenim en compte que una gran part del comerç tradicional desconeix el significat de l'e-commerce.
JAG

Anónimo dijo...

És veritat que tanquen botigues però a Inditex no li interessen els barris petits i la gent que viu a sarrià no crec que sigui el seu públic principal.Penso que cada cop aquest barri adoptarà, només cal fer una volta per les noves botigues,un aire Gracienc: Moda de disseny,collarets i braçalets fets a mà i gastronomia selecta...això és bo?

Anónimo dijo...

El principal problema es que no hacemos nada, a mi me salieron los dientes detras de un mostrador. Pero nos llego la hora del retiro, como a todos los pequeños comerciantes, no fue por el horario, porque haciamos mas horas que nadie, pero fue la clientela. Fue duro tomar la decision, podia haber seguido yo, pero la verdad, es que viendo como los grandes super llenaban la misma acera, piensas, que para que. Que se maten entre ellos, me resulta patetico verlos unos seguidos de los otros. Pero lo mas patetico, es ver a la gente que compra las ofertas de cada sitio, no se dan cuenta que al final es lo mismo.
Es muy duro decirlo, pero a pesar de que cada uno puede comprar donde quiera y hacer con su dinero lo que quiera, lo hacen mal. Sientense y miren una lista de precios de cualquier super, si compra productos de marca,los precios son iguales en todos, la unica diferencia esta en las marcas blancas, o productos que vienen de no se sabe donde, y se llama de una manera que no se puede ni pronunciar.
A mi me encantaba el trato de mi madre con sus clientas, ver que todas se llamaban por su nombre, ver crecer a sus hijos compartir sus vidas en una pequeña porcion, pero era entrañable, y eso lo echo de menos, cuando voy a comprar al super, tengo que dar gracias que me miren a la cara, la cajera, e intentar que no me chafe lo que compro, pues al pasarlo por el codigo de barras, lo tira de mala manera.
Espero que gente como tu, Tomas, nos encuentre a faltar, a mi me encanta encontrarme con mis clientes por la calle o en mi nuevo trabajo y que me recuerden con el cariño que nosostros les tenemos.
Desde bcn con amor