La penúltima maragallada

La penúltima maragallada ha estat la més cruenta. Pasqual Maragall convocava ahir als mitjans de comunicació per anunciar públicament que pateix un principi d’Alzheimer. Alguns indesitjables ja hauran relacionat la malaltia de l’exalcalde i expresident amb la seva llengua indomable i la seva facilitat per crear escàndol. I és que Maragall ha estat i és un polític amb una gran propensió a les polèmiques –sobretot en la societat del políticament correcte en la que ens toca viure–. La penúltima ha estat la de confessar que ja no milita al PSC, que Montilla ja recolzar a Bono mentres Maragall empenyia a Zapatero en les primàries, i que impulsarà un nou partit, el Partit Democràtic Europeu.

No obstant, el més important que ha dit Maragall ha estat la revelació de la seva malaltia. Un gran acte de valentia que va més enllà d’una confessió estrictament personal. Amb la seva declaració, el nét del poeta posa la mirada de la societat en una malaltia neurodegenerativa que acaba robant la identitat a qui la pateix.

El gest de l’expresident, doncs, treu a la llum aquesta dolència i posa rostre a tots aquells qui la pateixen, convertint-los en el que malauradament són: malalts. Perquè en una societat com la nostra, on l’èxit professional i personal és la mesura de totes les coses, sovint estar malalt –ser un malalt– és motiu suficient per apartar-te i deixar-te assegut en una cadira de per vida.

Maragall ha donat el pas. A més, ha promès que dedicarà tota la seva energia en lluitar contra l’Alzheimer, ja sigui recol·lectant diners per la investigació o cedint la seva imatge per la causa. Llarga vida a aquesta lluita.

Efe / Julián Martín

---------------------------------------

De reojo: Zapatero ha anunciat que pujarà els salari mínim a 800 euros, una promesa que l’Executiu socialista ha posposat fins la segona legislatura (si arriba). Seria una gran notícia, sinó fos que a l’augment del sou base s’hi suma el del pa, la llum, la gasolina, el tabac...