
La papereta que havia de cobrir
TV3 no era gens fàcil: després de 5 anys i 1.000 programes,
Albert Om tancava les portes d’
El Club, el magazine que presentava cada tarda. La televisió catalana va optar per una aposta arriscada, potser fruit del ball de noms que
Mònica Terribas va ocasionar quan va ser anomenada directora de
TV3. El cas és que el nou programa de tardes de la cadena,
Divendres, passaria a estar co-presentat per
Xavier Coral, fins aleshores presentador del TN Migdia i
Espartac Peran, home del trànsit de la casa, entre altres coses.
Els programes presentats a duo mai funcionen. En aquest cas la conducció de
Divendres córrer a càrrec de
Coral, malgrat
Peran i el seu discutible sentit de l’humor tenen un paper preponderant.
Coral és home d’informatius i crec que aquest programa li va gran o, millor dit, no li va. No té la pausa i la serenor que tenia
Om, ni crec que té el seu bagatge intel·lectual.
El Club tenia una primera part contundent: primer l’entradeta d’
Om, amb un comentari àcid de l’actualitat; després un debat on diversos personatges opinaven sobre l’actualitat. Tercer, una entrevista, on
Om normalment mostrava tot el seu talent.
Divendres no té res d’això.
Coral intenta ser humorista, potser en un intent de treure’s de sobre aquesta imatge d’home seriós pròpia d’aquell que presenta un TN. No ho aconsegueix. El propi nom i filosofia del programa no l’ajuda: la seva intenció, explica
Coral, és que cada dia sigui com si fos Divendres, dia de la setmana que la gent està més animada. És per això que ven una falsa energia, caracteritzada pel sonor “hola, hola, hola, què tal” amb què obre el programa. Les 16:30 no són hores per cremar energia, són hores d’assossec. Just el que donava Om, que moderava un debat força interessant en el que els convidats donaven opinions.
No passa això a
Divendres, on dos periodistes,
Tian Riba i
Anna Simon, repassen de nou el que un acaba de veure al TN. Poc interessant, doncs. De tant en tant,
Divendres reb un analista, ja sigui
Xavier Sardà o
Josep Cuní, que en diuen la seva. En qualsevol cas, l’únic que dóna una mica de valor és
Tian Riba, per més senyes cap de política de l’
Avui.
Simon, en canvi, no és més que una nena mona que comentari rere comentari demostra que està on està per què es bufona.
Com passa sempre a televisió, les audiències dicataran la sort de
Divendres. Desconec quines són, però intueixo que són inferiors a
El Club, malgrat la sempiterna fidelitat de l’espectador català amb la seva. Així doncs, recomano a
Coral posar la pausa i fer que cada dia sigui el que toqui.
---------------------------------------
De reojo: El País publica una
foto divertida: Se trata de la nueva hornada de actores que interpretarán a los integrantes del Equipo A. Me gustaban más los de antes. No sé por qué, pero son más originales.